Deixa la por,
la nit ha mort
i de les branques dels pins vessen tonades.
L'aire, el mar i el sol,
mils d'ocells els canten,
la nit s'ha mort.
La tristesa ens rebla a la terra,
però ens deixa prendre
la fruita amb la mà.
La tristesa és una bandera
que ens dóna més força
per aixecar el cap.
Escolta el clam,
escolta el pas
de tot un poble que es desperta a trec d'alba,
perquè sap cap on va.
L'or del blat oneja,
prepara la falç.
La tristesa ens rebla a la terra,...
però ens deixa prendre
la fruita amb la mà.
La tristesa és una bandera
que ens dóna més força
per aixecar el cap.
Escolta el so,
la veu del tro,
riu-te'n ja de la por i de la vergonya,
no caminis cap cot.
Ocells de llum canten,
la nit s'ha mort.
