Era tot el que teníem, l'ànima I el día I el món per davant I davant la matinada, delira la canalla amb un bell anar-hi anant La lluna, la bruna I la fortuna de ser tots els sants La nostra mirada, ja destil·lada, s'anava animant No som d'aquí, no volem anar a dormir, ens ha atrapat la màgia del camí No som d'aquí, no volem anar a dormir, no hi ha moments per acabar la nit Per si les mosques, millor a les fosques, va dir l'animal I ni tan mal, vam ser la sal, que ara no seríem Ferotge com urgent, cremava la pell, volíem ferides com les d'aquell Bullia la sang I remàvem cap endavant No som d'aquí, no volem anar a dormir, ens ha atrapat la màgia del camí No som d'aquí, no volem anar a dormir, no hi ha moments per acabar la nit No som d'aquí, no volem anar a dormir, ens ha atrapat la màgia del camí No som d'aquí, no volem anar a dormir, no hi ha moments per acabar la nit No som d'aquí, no volem anar a dormir, ens ha atrapat la màgia del camí No som d'aquí, no volem anar a dormir, no hi ha moments per acabar la nit No som d'aquí!