Joan Miquel Oliver

Final Feliç

Joan Miquel Oliver


Tom: D

D              G G/F#  Em7    Asus4 A
Ell va dir piscines, ella trampolins.
Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
Bm                   Am         G              D
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir quimonos, ella maniquís.
Ell va dir tigressa, ella colibrís.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

D           Am           G
A  A  A  A , A  A  A  A  A . A  A  A  A .

Ell va dir llimones, ella va dir groc.
Ell va dir pintura, ella va dir pot.
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;
no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

A  A  A  A , A  A  A  A  A . A  A  A  A .