Rodó melic, formós pessic de llevadora al ventre llis, clotet castís que el sol enyora. Té la virtut de ser menut i no fer nosa.
Com a adjectiu decoratiu, no hi ha altra cosa. Ja és el que té tot el paper al moment de néixer. Un es fa gran i ell, sempre infant, es nega a créixer. La gravetat li ha confiat tot l'equilibri del cos humà, que sempre està en desequilibri. Porteu-lo net, és el braç dret, la consciència. Si el porteu brut, serà el taüt de la innocència. Rodó melic, el millor amic meu i dels altres. Fins cap al cel sempre fidel vindrà amb nosaltres.
