Quan arriba el fred s'amaguen les roses i no es veuen noies riure pels carrers. Quan arriba el fred tot sembla morir-se, arbres sense fulles que et rebran, hivern. Quan arriba el fred s'adormen els homes, es tanquen les portes, se'n van els ocells. I amb el seu volar, te'n vas anar tu, buscant altra terra, buscant altra llum.
Només m'has deixat un poble desert. Quina tristor viure quan arriba el fred! Però s'acaba el fred i desperten els homes, els arbres, les bèsties, les flors de passeig. Quan els ocells tornen, en morir el fred, la blanca muntanya es vesteix de verd. Ara que has tornat, tot és diferent, la vida desperta, la vida desperta i la neu es va fonent...
