PETITA FESTA Prenc un flascó de vi i entre les flors bevia. Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em seguia. No sap beure, per sort, la lluna, bona amiga, i a la meva ombra mai la set no l'angunia. Quan canto, veus ací la lluna que s'ho mira; quan em poso a dansar, l'ombra em fa companya. Quan s'acaba el festí, els convidats no em fugem: veus ací una tristor que mai no l'he tinguda. Si me'n torno al casal, em segueix l'ombra muda, i una mica més lluny m'acompanya la lluna.