La propietat privada és un robatori és el crit Dels desheretats. per a mi és un atracament a Mà armada perpetrat per les lleis del capital. Diuen que és molt lícid apoderar-se de la nostra Força de treball, ets tu qui fa els productes, i Per això tu cobres un sou que no t'arribarà per Comprar aquests productes, i anem estirant de La carreta com bous. Pau entre pobles, Guerra entre classes. Per robar-te la teva cara t'apunten per raons De seguretat, però ells no es tapen amb Mitges: paguen a uns altres que ho fan Uniformats. sense privilegis no hi ha delicte, la Prova la tens a la realitat: les presons plenes De tota mena de marginades i de marginats Que no gaudeixen dels avantatges ni privilegis Que produeix el capital. Pau entre pobles, Guerra entre classes. Senyor jutge, vostè compraria l'atracament a Un banc amb la fundació d'un banc? El primer es supervivència i el segon Aferrament de poder. Imagina un món que sigui lliure: on tot sigui de Tothom, on s'acabin les exclusives, on la dona Agafi el seu lloc, on es respectin les races i les Cultures, on el sexe no sigui sols reproducció, On al sud no es morin de fam mentre al nord S'afarten de caviar, on els diners no es mengin La natura i que es respecti l'equilibri natural. I si avui pors imaginar-ho. Demà ho farem realitat!