Mira'm els ulls que cap fosca no venç Vinc d'un estiu amb massa pluges Però duc foc a l'arrel de les ungles I no tinc cap sangtraït pels racons De la pell del record Per l'abril farà anys del desgavell Set anys, cosits amb una agulla d'or A la sorra del temps Platges enllà perquè la mar els renti I el sol I el vent en facin diademes Mira'm els ulls I oblida el cos feixuc La cambra closa, els grans silencis De tot això sóc ric, I de més coses Però no em tempta la fredor del vidre I sobrevisc, aigües amunt del somni Tenaç com sempre Mira'm els ulls. Hi pots llegir el retorn Ara parem-nos en aquest replà Atents, però, a l'indefugible Senyal de la represa Ni tu ni jo no sabem bé de quin Delicte se'ns acusa I hem oblidat l'inoblidable origen De l'espiral de foc I de tendresa Que ens ha dut fins aquí No et proposo sinó que compartim Silenciosament aquests instants Sense remoure poc ni gens les aigües Del toll de la memòria Ni fer cap gest per endreçar calaixos En un grotesc intent de retrobar La intimitat perduda Reposem junts, tan senzill com això Si res més perquè junts hem baixat Els set graons d'aquest tram de l'escala I ara l'ofec del temps no ens neguiteja Dellà el mirall que perfà aquest silenci Hi ha l'estesa d'uns anys no combatuts Barbullents I frondosos Plens de símbols, de veus I de banderes Plens de símbols, de veus I de banderes Però no em tempta la fredor del vidre I sobrevisc, aigües amunt del somni Tenaç com sempre