No he sabut mai mutilar-me la veu Per trobar els gemecs Que s’han perdut en l’aire Ni atresorar totes les tradicions Que ens imposa la carn Traspassant l’esperit Hi ha les vegades que jec adormit I em desperte, de sobte Devent-te les hores No he sabut mai reconèixer el teu cos Entre el munt de corall que cobria les roques Ni la història dels teus déus Ni l’amor cultivat en el teu cos tan verge Ni els beats, que m’envegen Perquè puc tocar el teu cos O si m’envegen els botxins Car, malgrat tot, puc besar-lo també O els hòmens que resen orientats cap al teu cos No he sabut mai aferrar-me al meu temps O arrapar amb les ungles Els teus murs de fel Morir em sembla tan fàcil que vull Destrossar, mos a mos Un grapat de la vida No he sabut mai caminar per la mar Com ho va fer jesús O com tu m’ensenyares No he sabut mai com llegir-te l’alcorà Sense trobar a cada mot Una imatge del teu cos Ni com eternitzar-te O com creure en la bíblia Si no em parla del teu verb Ni dels beats, que m’envegen Perquè puc tocar el teu cos O si m’envegen els botxins Car, malgrat tot, puc besar-lo també O els hòmens que resen orientats cap al teu cos O els apòstols que s’ofeguen clandestinament En el teu alè