La brisa s'abeura
En els cristalls de l'heura
Quan el cortinatge de la nit encara en vetla
La transparència
Hi ha estels dalt dels terrats
I l'aire és el perfum d'una flor negra
Ja empunya l'alba el seu glavi
I signa el llavi que libava el seu nèctar
L'amor s'escola avall
Per les andrones de l'alba
Vénen les ones
I la lluna
De la mar es desatansa
No vull partir amor amb l'ombra amarga
Somnàmbul de les cordes de l'arpa
Del vent de l'alba
T'està rosegant el moll de l'os
Tot el fred de l'alba
Fes-me créixer de la llavor de l'ombra amarga
Camines vora via
Ravals enllà
Ferit per la llum que sagna
Sol amb el teu germà
Vas entonant
La cançó de l'alba
No vull partir amor amb l'ombra amarga
