Tom: Am
Am
Em plau la gent que dubta
Dm
i abans de tot consulta
G
el seu cor indecís,
C
m'agraden els que diuen,
E
els qui es contradiuen,
Am
molt sovint d'improvís.
Dm
Em plau la gent que oscil·la,
G
que constantment vacil·la,
C
que no s'instal·la enlloc,
Am Dm
confusa pel que passa
D#dim7
i en part pensa que és massa
E
i en part pensa que és poc.
Am
M'agraden les seves tonades
B E
malgrat que algú les trobi estranyes.
Am
Detesto els esquemàtics,
Dm
em plauen els llunàtics,
G
els qui són com penells,
C
aquells que amb la cadena,
E
per no fer massa pena,
Am
fan so de cascavells
Dm
aquells que són capaços
G
de dur el pes en braços
C
del seu propi revés,
Dm
que no els plau la pobresa,
D#dim7
però els fa por la riquesa
E
i fugen de l'excés.
Am
J'aime leur petite chanson
B E
Même s'ils passent pour des cons
Am
J'aime les gens qui n'osent
Dm
S'approprier les choses
G
Encore moins les gens
C
Ceux qui veulent bien n'être
E
Qu'une simple fenêtre
Am
Pour les yeux des enfants
Dm
Ceux qui sans oriflamme,
G
Les daltoniens de l'âme,
C
Ignorent les couleurs
Am Dm
Ceux qui sont assez poires
D#dim7
Pour que jamais l'Histoire
E
Leur rende les honneurs
Am
M'agraden les seves tonades
B E
malgrat que algú les trobi estranyes.
Am
M'agrada el qui no gosa
Dm
apropiar-se cap cosa
G
i menys els seus semblants,
C
em plau la gent prou destra
E
per ser una finestra
Am
per als ulls dels infants,
Dm
aquells que vitalici,
G
daltònics de judici,
C
ignoren els colors,
Am Dm
la gent que sovint calla,
D#dim7
que no exhibeix batalla
E
i mai no rebrà honors.
Am
M'agraden les seves tonades
B E
malgrat que algú les trobi estranyes.
Am
Em plau qui es balanceja
Dm
com aquell que passeja
G
l'estiu per dijous sant,
C
els qui es fan rebotre
E
i voldrien fotre
Am
el camp de tant en tant.
Dm
Siusplau, que algú els expliqui
G
que per, molt que supliquis,
C
la vida fa el que vol,
Am Dm
sisuplau que algú els somrigui
D#dim7
i amablement els digui:
E
gràcies per ser com sou,
Am
així, tan fraternals,
B E
així, tan poc com cal, gràcies per ser com sou.
