Que no es guanya ni es perd Diuen que potser el temps Ni tan sols existeix Ho sento quan et veig, que gran és l’univers Ja no hi vull pensar més Que el mon està sotmès A grans dosis d’estrès I acabem tots igual, sigui abans o després La brisa, la calor, L’hamaca en suspensió L’energia tropical I una conclusió No fer tant Deixar lloc per sentir No fer tant Buidar per poder tornar omplir No fer tant Que el vent s’emporti el patir No fer tant Em ve de gust a mi No li diguis al mar que hi posi més esforç O en aquell petit bosc que tregui rendiment Pensant naturalment tot això no s’enten I els teus millors anys que has de ser productiu Com a molt somiaràs quinze dies d’estiu i saps perfectament que això no està viu Als núvols s’hi està bé Les plantes ho saben fer Miro el sol que es va ponent Amb un pensament No fer tant Deixar lloc per sentir No fer tant Buidar per poder tornar omplir No fer tant Que el vent s’emporti el patir No fer tant Em ve de gust a mi