Que no es guanya ni es perd
Diuen que potser el temps
Ni tan sols existeix
Ho sento quan et veig, que gran és l’univers
Ja no hi vull pensar més
Que el mon està sotmès
A grans dosis d’estrès
I acabem tots igual, sigui abans o després
La brisa, la calor,
L’hamaca en suspensió
L’energia tropical
I una conclusió
No fer tant
Deixar lloc per sentir
No fer tant
Buidar per poder tornar omplir
No fer tant
Que el vent s’emporti el patir
No fer tant
Em ve de gust a mi
No li diguis al mar que hi posi més esforç
O en aquell petit bosc que tregui rendiment
Pensant naturalment tot això no s’enten
I els teus millors anys que has de ser productiu
Com a molt somiaràs quinze dies d’estiu
i saps perfectament que això no està viu
Als núvols s’hi està bé
Les plantes ho saben fer
Miro el sol que es va ponent
Amb un pensament
No fer tant
Deixar lloc per sentir
No fer tant
Buidar per poder tornar omplir
No fer tant
Que el vent s’emporti el patir
No fer tant
Em ve de gust a mi
