A la curva del Morrot
Cap a mig camí del port
On Montjuic i el Prat es fonen
En terreny guanyat al mar
Deixarem el món intacte
Passejant un cos tot nou
Amb l’ànima adormida
En el llit del més profund
Allà bufa un vent seré poderós i musical
I és mes curta la distància des de el cel i des de el mar
I amb la veu més afinada harmoniosa i singular
Cantaran la rumba blanca que tant de temps han anat cercant
No voldran deixar el camí
Que els ha fet tant ignorants
Una perspectiva nova
S’obrirà a cada instant
Animals, plantes i humans
No trobaran la seva pau
Envoltats per els soberbis
Que el món han volgut canviar
Allà bufa un vent seré poderós i musical
I és mes curta la distància des de el cel i des de el mar
I amb la veu més afinada harmoniosa i singular
Cantaran la rumba blanca que tant de temps han anat cercant
