A la curva del Morrot Cap a mig camí del port On Montjuic i el Prat es fonen En terreny guanyat al mar Deixarem el món intacte Passejant un cos tot nou Amb l’ànima adormida En el llit del més profund Allà bufa un vent seré poderós i musical I és mes curta la distància des de el cel i des de el mar I amb la veu més afinada harmoniosa i singular Cantaran la rumba blanca que tant de temps han anat cercant No voldran deixar el camí Que els ha fet tant ignorants Una perspectiva nova S’obrirà a cada instant Animals, plantes i humans No trobaran la seva pau Envoltats per els soberbis Que el món han volgut canviar Allà bufa un vent seré poderós i musical I és mes curta la distància des de el cel i des de el mar I amb la veu més afinada harmoniosa i singular Cantaran la rumba blanca que tant de temps han anat cercant