Em capbusso i busco Atlàntides al fons de l'oceà més blau On la llum del sol s'ofega en els silencis abismals, en pau La promesa del teu cor Se m'ha empassat el món I no em deixa més sortida Ara el fons crida el meu nom I trobo el que creia perdut Vull omplir-me d'emoció I la promesa d'un demà millor I entregar-me sense por I la vida que em sorprengui un altre cop Em despulles com els arbres es despullen a l'hivern, cansats Quan arribi l'equinocci el proper març ens alçarem més grans Els dies seran més llargs I ens marcaran el pas Cap a la superfície Res tornarà a ser el mateix La teva veu em marca el rumb Caient a poc a poc, enmig de la foscor He vist un punt de llum al fons Ja no sento buidor i ja no sento por Al submergir-me en el teu cos I no ho tindré mai tot Però sé que ho tinc a prop Per fi el món té sentit de nou