Tom: D
D G
En Mateu diu entrem-hi,
Em/G A D
és un pub que s'ha de veure.
Bm D
Sempre hi ha algú que recita
A
o que canta en un racó.
A "la" resta ens "fa" una mandra,
però és que no hi ha alternativa.
Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons!
G
Obrim la porta,
A
entrem en un lloc minúscul.
D
Gent amb mirada perduda,
G
si n'hi ha quinze ja són molts.
G
Però és molt heavy,
Bm
uns setanta anys de mitjana,
A
i un senyor amb una guitarra
D
que ara acaba una cançó.
D G
I seiem a prop del foc,
Em/G A D
al costat un vell amb barba,
Bm D
que duu manta i espardenyes,
A
sota seu hi dorm un gos.
I no sé qui de nosaltres
va i murmura "quina fauna!".
Amb els ulls ens l'assenyala
i ens posem a riure fort.
G
Ai Mateu!
A
Ma dove chi hai portato,
D
que això tio sembla un geriàtric,
G
a un amic no se li fa.
G
Ai Mateu!
Bm
Que no et salva ni ta mare,
A
que avui pagues tu les pintes,
D
per mi ja podem marxar.
D G
Ens en fotem de tots
Em/G A D
del mort i de qui el vetlla
Bm D
quan de cop el vell s'aixeca
A
això tios pot ser molt bo.
Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu "aquesta dedicada
a tots els que ja no hi són".
G
I comença,
A
i arrenca amb la tornada,
D
i al voltant es fa un silenci
G
que ara no sabré explicar.
G
Però hem de callar,
Bm
tio, hem de callar!
A
Empassar-nos les paraules
D
i posar-nos a escoltar.
El vell agafa aire,
i les venes se li inflen,
i la cara ben vermella
com si s'hagués d'ofegar.
Però creu-me,
que a cantar d'aquella forma
no hi ha cap escola al món
que te'n pugui ensenyar.
A
De tots els homes d'Escòcia
Bm
amb aquell vell vam anar a topar
A
i de sobte vam entendre
A G F#m Em D
què volia dir cantar.
NOTA: las comillas que aparecen en "la" y
"fa" están puestas para que la página no
las confunda, automáticamente, con acordes.
