Va arribar marcat per un destí que el feia sord a tot un món irreal. Ve buscant un remei que el porti a atracar a un port més digne, menys freqüentat. Seu de l'impàs, un pou sense fons, un cel ja menys clar. Com sempre posava, una llum a la barca i l'alba esperava mar enllà la nit li parlava, així que somiava el seu món era aquest no vol canviar... El món dirà un final. Va marxant per un camí que porta al fons dels vells records mai oblidats. Portarà la bandera d'aquells que sense vida vaguen l'eternitat. Segueix estirant, la corda que mai, sap quan durarà... Buscarà aire per omplir tots aquells racons que no deien que sí baixarà del cel tots aquells records perquè poc a poc pugui seguir el camí.