M'he tornat perdre enmig de tenebres
i ni tan sols no sé què és el que he d fer.
La nit clara envolta tantes idees,
que no sé començar a ordenar-les dins
el cap.
He mirat de trobar el camí que tots
esperen
però hi ha cops que no sé ni tan sols si
existeix.
Sento com les hores corren molt lentes,
la solitud acompanya els meus
pensaments.
Si la foscor il*lumina tantes idees,
serà que a la nit tot em sembla veure-ho
més clar.
He mirat de trobar el camí que tots
esperen
però hi ha cops que no sé ni tan sols si
existeix.
Però no penso rendir-me mai tan de
pressa,
el dia allargarà el repòs
només hauré de fer....
Que tots creguem en viure,
que junts mirem com cau el sol,
que naveguem en l'aire
que tots creguem en tots.
