El sol esgota les últimes hores,
la nit proclama el setge a una altra
ciutat.
Tan sols la runa dóna imatges
del que només algú coneix: la realitat
però no hi és...no...
no hi és...no...
La sort és ara l'única esperança
d'un poble encara lluny d'entendre res.
Hores de calma, quan els crits callen
per buscar algun record del que un dia
va ser
però no hi és...no...
no hi és...no...
I avui em sembla entendre
que la vida és més que això,
que només cal saber com
parar el sistema.
Em sembla entendre
que la visa és més que això,
que només cal saber com
parar l'esperit de destrucció.
Com amb la força algú pot fer seu
tot el que ha desitjat sense ni dubtar.
Com si algú plora tu no pots veure,
l'instint s'ha d'imposar per sobre el
capital,
i et sentiràs viu...
et sentiràs viu...
I avui em sembla entendre
que la vida és més que això,
que només cal saber com
parar el sistema.
Em sembla entendre
que la vida és més que això,
que només cal saber com
parar l'esperit de destrucció.
