Corres, canvies, vius per creure en un món tan vulgar, tan irreal, tan ple d'obligacions que et porten, t'obliguen, et fan tornar un xic més gris M'aturo, escolto, fa temps que no em paro a pensar, a imaginar, a recordar que abans somreia i creia en una vida més platònica Intento tornar a començar avui és el moment... Una hora i una altra una vida que avança el cel és més clar avui sento com reneixo Sembla que l'albada m'inunda de pensaments filtra la realitat i em fa viure més intensament Porto el meu nom en nombres que controlen moviments, relacions, tot el que les persones puguin fer, o bé pensar tot el que es pugui controlar