Roseret de roses blanques,
qui mos ho havia de dir,
tan amics com érem antes,
que ara haguéssim de renyir!
Si hem renyit perquè hem renyit,
roseret del cor meu,
hem renyit per poca cosa;
Tu fé es teu, jo faré es meu.
Si la mar tornara tinta,
ses muntanyes paper fi,
t'escriuria una carteta
per lo molt que em fas patir.
Roseret de roses blanques,
qui mos ho havia de dir,
tan amics com érem antes,
que ara haguéssim de renyir!
Si hem renyit perquè hem renyit,
roseret del cor meu,
hem renyit per poca cosa;
Tu fé es teu, jo faré es meu.
Si la mar tornara tinta,
ses muntanyes paper fi,
t'escriuria una carteta
per lo molt, per lo molt,
per lo molt, que em fas patir.
