És un senyor gran encorbat damunt
De la taula de la cuina enmig
De la quietud de l'alba
Fa estona que evoca el goig
De temps passats mirant fotografies
De quan festejaven
Pensa en ella i, en pensar-hi, viatja
Ni que sigui només per uns instants
A aquells dies de tendresa tendríssima
I a les històries que s'hi amaguen
El ram de flors de la primera cita
Les converses, agafats de la mà
Al voltant de la taula d'algun bar
Les telefonades inacabables
El ball de nit, la música d'orquestra
El desig encès, la carn que vol carn
I el gust de la seva llengua a la boca
De tornada a casa, a l'autobús
Ah, si pogués abraçar-la de nou!
Què feliç seria, quant plaer
Però no hi ha res, absolutament res
Tot és una fantasia de vell
Sap prou bé que no tornarà mai més
Que ja no hi és, que l'únic que li queda
Desprès de tot, és viure recordant
