L′oracle de Delfos va dir
Que hi ha una nòia, en una ciutat llunyana
Que pujarà al vagó d'un tren
A les tres de la matinada
La reconeixeràs de seguida
Blanca, felina, secrets a les mans
Llengua ferma, pestanyes que riuen
Descalça
L′oracle de Delfos m'ha dit
Que tu entraràs al vagó i t'asseuràs al seu davant
El vagó estarà buit
Però no hi haurà cap altre seient
Possible
Tu la miraràs a ella i ella et mirarà a tu
I no baixareu la mirada
Tu la miraràs a ella i ella et mirarà a tu
I no baixareu la mirada
Saliba a la gola i estrèpit d′entranyes
Obriràs la boca per dir alguna cosa
Però callaràs
Obrirà la boca per dir alguna cosa
Però callarà
L′oracle de Delfos m'ha dit
Que les dues, amb la boca oberta
Callant, us acostareu senceres
Mans a la falda i els peus arrelats
Descalces de tot
I us respirareu
L′una dins l'altre i l′altre dins l'una
Mastegant-vos les dents
Els secrets i l′alè
Tu la miraràs a ella i ella et mirarà a tu
I no baixareu la mirada
Tu la miraràs a ella i ella et mirarà a tu
I no baixareu la mirada
Tu la miraràs a ella i ella et mirarà a tu
Tu la miraràs a ella i ella et mirarà a tu
Saliba a la gola i estrèpit d'entranyes
Felines, fermes, estrepitosament callades
Blancament crues
