En som moltes però minoria Les que hem entès que el món canvia Fa massa que el patriarcat ens obstrueix totes les vies I mira tu, bastard, covard Si encara creus que la nostra meta és ser donzelles esperant Que arribi un proxeneta A mi les dones que m′agraden són les que fan soroll quan riuen Les que es pelen els genolls i mengen mel, pa i olives Que porten cabells curts i rabiosament negres I no els atura cap llop ni els mana cap tipus de bèstia Que per ser una gran princesa no cal viure en un palau Ni anar sempre amb vestits roses ni fer petons a gripaus Ni ser fràgil, delicada, esperant un príncep blau Ni ser rossa com fil d'or ni ser sosa fins la mort Que el que volem en aquest món són més princeses cavaller Que trepitgin fort al caminar i beguin birra per sopar Que parlin pels descosits i donin la seva opinió Que s′enfadin i plorin i els hi agradi l'acció Facin olor a vora de foc Dormin a qualsevol lloc Triïn amb qui es fan petons Si amb fades nimfes o bruixots Es saltin totes les normes Rebentin panys de les portes Una mirada inundada de cada record que ens fa fortes I si creus que és ficció Només tenim una opció Que fa massa temps que em dura el desig irrefrenable Que el món sigui una plaga de princeses indomables Oceanes, les filles de l'aigua Beuen de tot arreu Per nodrir-se i així alimentar-me Les dones d′entranya De pell dura i esperit transparent On voler emmirallar-me Mirades que es mullen Quan segueixen camins començats per germanes i bruixes I trenquen esquemes Les princeses cavaller tenen les mans plenes de nafres De tant treballar la terra, saltant murs, pujar als arbres Volen com ocells Estan de guàrdia per si arriben ells S′enamoren com salvatges Són panteres pels hostatges Que el que volem en aquest món són més princeses oceanes Que cridin i es banyin transparents i despullades Que el seu mar ple d'onades netegi l′odi i el rancor Quin honor formar part d'aquesta tribu eclèctica Dialèctica, pacífica, però parla′ns amb respecte Que és difícil ser filla d'una societat infecta Per elles tot es mira, no existeixen els defectes I si creus que és ficció Només tenim una opció Que fa massa temps que em dura el desig irrefrenable Que el món sigui una plaga de princeses indomables Oceanes, les filles de l′aigua Beuen de tot arreu Per nodrir-se i així alimentar-me Les dones d'entranya De pell dura i esperit transparent On voler emmirallar-me Mirades que es mullen Quan segueixen camins començats per germanes i bruixes I trenquen esquemes Són llavors que germinen amb força i neden com feres Com feres