Les pors tornen a casa, el fred a les entranyes
Les mans massa arrugades de tanta dignitat
Les botes sense estómac que embruten les paraules
Que surten de les boques d’un poble que té fam
Les nits es converteixen en somnis i proeses
Promeses reciclades que filtren els malsons
El temps amb temps fa història, que no vol dir memòria
Les llengües maquillades de sang que ho taca tot
I jo pensant si tornaràs
I jo pensant si tornaràs
El món és una broma, un joc de perdre o perdre
Que talla sense escrúpols el plor dels mal nascuts
Quan mana la impotència dels ulls que encara miren
Que ensenyen les ferides, jugant a continuar
I jo pensant si tornaràs
I jo pensant si tornaràs
