Quan em parles a prop Faig un pas enrere No es que et vulgui més lluny però és Que em fan por els teus ulls I em segueixes mirant Com si fos tan fàcil I no sé en què pensar Si hi ha vida al voltant Només veig unes mans que m′amenacen I una veu que és capaç de pronunciar Les rialles d'un mot que fa el seu niu A la boca que es torna de fusta Només veig un error de pell serena I una equivocació a les esquenes Però un udol que m′invita a arriscar-me Que la vida és més curta que llarga I intento trobar Quina és la manera D'arribar al febrer Esquivant el mal temps Però l'hivern als teus ulls Sembla primavera I sé que véns a buscar algún secret per guardar Quan la lluna il·lumina l′esperança D′una nit on el temps és una farsa On les hores són curtes com espines I se't claven profundes, petites I la nit compulsiva m′encomana Un desig fosc d'accelerar la trama S′encadenen les frases amb paraules Que el silenci ha pintat per nosaltres Este galapaguito No tiene mare No tiene mare, sí No tiene mare, no Lo parió una gitana I lo echó a la calle Lo echó a la calle, sí Lo echó a la calle, no Em fas por, et miro i em fas por I em fa por que em miris si tens por