Caus i et doblegues l’espatlla
Mentre jo miro els ocells
Caus dissimules al caure
Però se t’ha esquerdat la pell
I al caminar ara arrossegues
Tantes paraules com dolor
Però aquells ocells que ahir vaig veure
Amb la tempesta avui no hi són
Caus i les galtes et sagnen
Mentre jo miro les flors
Caus dissimules al caure
Però el que cou ara és el plor
I als ulls s’hi dibuixen trinxeres
Que estan tenyides d’un verd trist
Però les flors que van créixer tan lliures
Algun veí les ha collit
Jo et volia donar el cel i fer un jardí ple de miralls
I tu volies simplement recolzar el cap per descansar
Caus i aterres de cara
Mentre jo miro els vaixells
Caus dissimules al caure
Però se t’han partit les dents
I al explicar ara es confonen
Les penes i les addiccions
Però aquell vaixell que ahir surava
Es precipita cap al fons
Jo volia ser vaixell i navegar-te tot el caos
I tu volies simplement recolzar el cap per repòs
