Caus i et doblegues l’espatlla Mentre jo miro els ocells Caus dissimules al caure Però se t’ha esquerdat la pell I al caminar ara arrossegues Tantes paraules com dolor Però aquells ocells que ahir vaig veure Amb la tempesta avui no hi són Caus i les galtes et sagnen Mentre jo miro les flors Caus dissimules al caure Però el que cou ara és el plor I als ulls s’hi dibuixen trinxeres Que estan tenyides d’un verd trist Però les flors que van créixer tan lliures Algun veí les ha collit Jo et volia donar el cel i fer un jardí ple de miralls I tu volies simplement recolzar el cap per descansar Caus i aterres de cara Mentre jo miro els vaixells Caus dissimules al caure Però se t’han partit les dents I al explicar ara es confonen Les penes i les addiccions Però aquell vaixell que ahir surava Es precipita cap al fons Jo volia ser vaixell i navegar-te tot el caos I tu volies simplement recolzar el cap per repòs