Jo sóc fill de família molt humil
Tan humil que d'una cortina vella
Una samarreta em feren: Vermella
D'ençà, per aquesta samarreta
No he pogut caminar ja per la dreta
He hagut d'anar contra-corrent
Perquè jo no sé què passa
Que tothom que el ve de cara
Porta el cap topant a terra
D'ençà, per aquesta samarreta
No he pogut sortir al carrer
Ni treballar al meu ofici
Fer de ferrer
He hagut de, en el camp, guanyar jornals
Així la gent ja no em veia
Jo treballava amb la corbella
I dintre de tots aquells mals
Sé treballar amb dues coses
Amb el martell I la corbella
Gairebé no comprenc perquè la gent
Quan em veia pel carrer
Em cridava: Progressista!
Jo crec que tot això era
Promogut pel seu "despiste"
Potser un altre en aquestes circumstàncies
Ja haguessin canviat de samarreta
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella
Perquè abriga, me l'estimo
I li preguo que no se'm faci vella
