El Liçondo es mirava la seva camisa blava (des de la mort de Franco no se l'havia posat), pensà -malaguanyada!- fa fotre tisorada, va agafar la senyera i ho va cosir en un costat. Veient que tota la dreta li reia la gracieta es va dir -Vicente vas ben encaminat! Doncs ara amb l'idioma faré la mateixa broma per ofrendar noves glòries, Déu a mi m'ha triat- Va agafar la nostra parla es va proposar trencar-la i quatre amics seus -blaveros-! li van seguir la corrent, però d'aquells fatxes de l'Horta i del de la bova torta arreu del món els filòlegs encara se n'estan rient. Passar de falangista a ultra-valencianista no és tan fàcil com sembla i els del PP d'Alacant en plena esquizofrènia diuen que per sota Dènia a partir d'ara és Múrcia demà, a veure què diran!