Do Fa Pels ports del Ribagorça al cor de la Noguera Do Sol paro el meu cotxe i resto badant, Do Fa les alzines que s'allunyen al capvespre Do Sol de la terra surt quelcom sobrenatural. Lam Fa Lluny les mentides i els errors, Lam Fa lluny la injustícia i la por. Do Lam Fa Sol Do És l'amor qui m'enpeny a estimar la justícia Lam Fa Sol Do que aquesta terra m'està demanant. Per l'Eix del Llobregat pujant a Berga, se'm fa evident dels homes el progrés, els boscos i els rius que abans eren nets paisatge fet a clapes que ens han cremat. Potser si, sortim endavant. Tots gaudim d'oportunitats. Però mentre l'home no entengui la raó d'estimar, l'indret on viu, al seu voltant jo Si heu pujat als cims pels volts de maig i heu vist la bellesa que s'ofereig, heu sentit remoure els vostres endins amb el vent que us retorna el vostre esperit, jo també he somiat aquesta nit tota la terra estés així, homes com flors neixent arreu sacsejats pel vent de llibertat que els fa més dignes i he pensat que...