Tot és tranquil sota el cel blau, tot és serenitat i pau,
ningú no fa cap moviment: quin avorriment!
Tothom ben quiet, com esperant que passi alguna cosa gran;
però l'únic que sembla que es mou és el temps i prou.
No s'intueix pas, de moment, cap solució a l'ensopiment;
si no hi ha algun invent genial, tot seguirà igual.
A mi tampoc no se m'acut per ara res en absolut.
Per passar-nos-ho una mica bé, què podriem fer?
Pecats que fa la xona, nostre senyor els perdona
i dels pecats del piu, nostre senyor se'n riu.
Perquè algun lleure hi deu haver que sigui entretingut i amè,
senzill de fer i ben divertit per treure'ns el neguit.
I si algú, ara, d'improvís, veiés la llum, se li acudís,
que no s'ho calli ni un instant, que estem aquí esperant.
