Estaves venent llimones al mercat Roberto Huembes, te n'hagués comprat una bossa si se m'hagués acudit que fer-ne. No alçaves cinc pams de terra i eres índia com tu sola i semblava, quan somreies, que la misèria fos cosa bona. Concentrada en el què feies, i jo mirant-te i pensant, ens vem partir un plat de frijoles mai no n'havia gaudit tant. Després vas desaparèixer entremig de la gent em vas fer adéu amb la maneta. No ens veuriem mai més. L'endemà et vaig tornar a veure, la vida té aquestes coses, a prop del Roberto Huembes, carregada de llimones. Decidires fer un descans i ens vem anar a fotre uns bocates amb ton germà que era un marrec que netejava sabates. No em vaig poguer endur llimones ni dar feina al teu germà, les setbetes fan de mal embetumar. Però aquella mirada teva fou el millor dels records que un pot portar de l'altra punta del món. Ara que torno a ser a casa mil històries se m'ocorren que hagués volgut explicar-te de tot això que t'envolta. Un mes de Juliol tos pares van aconseguir moltes coses que els hi han anat prenent els homes de la coca-cola. No et refiïs dels senyors dels cartells electorals ells són els mal parits que et buiden el plat. Tingue's enllestida l'arma sàpigues quan cal dir prou que aviat, un dia, tot començarà de nou.