Mor l'home prop Kigali ran del camí d'enlloc, el formiguer dement de cada dia enfila i aquest maleït ferment que brolla de l'argila vol ser el taüt que embali el preu de l'alto-el-foc. I encara sota el pal.li escalfa i bull la til×la, hi ha un banquer present queixant-se que té poc i un que ven armament bregant a cops de roc per tal que l'odi escali els murs d'unaltra vila. I això des d'occident són mals antropològics molt lletjos i molt tristos, i calen quinze rals: el preu de la neteja de la nostra consciència. Que s'alci qui passeja pels humans zoològics, que encenguin tots els mistos i cremin la paciència, que el sud sigui valent per vèncer els animals.