Corria un mes de febrer dels principis dels vuitanta, el govern de l´UCD i tot l´estat feia aigües, i es van fer els espanyols - i els que no ho som - una pregunta: Com collons hi pot haver transició sense ruptura? Així doncs que aprofitant un debat d´investidura van trobar del tot adient recordar la dictadura, donar un sentit al rei i a aquella Espanya nova. El sistema amb l´aigua el coll volia guardar la roba. CALIA MUNTAR UN DIA DELS INNOCENTS ELS PODERS FACTICS NO PODIEN PERDRE TEMPS Els "pallassos de la tele" van interrompre esgarrifats, per emetre en directe el segrest dels diputats. Però allò era un número de circ, i no una interrupció: Gabi, Juan Carlos, Miliki, el Tejero i el Fofó. Després va sortir la toia amb el guió molt ben après, no és d´extrenyar perquè el tenia escrit des de fotia un mes, i tot i que és mal actor i se li va veure el "plumero", la gent que ho mirava deia: "-Olé, els teus collons, torero." VINT-I-TRES DE FEBRER, DIA DELS INNOCENTS, "HA GUANYAT LA DEMOCRÀCIA!!" CRIDAVEN TOTS CONTENTS Però cercant la realitat i fugint de pallassades: la monarquia, l´estat, espanya i sa democràcia són filles del dictador que va prendre per les armes el poder a un pobles forts que no creien innocentades.