Aquesta remor que se sent no és de pluja
ja fa molt temps que no plou.
S´han eixugat les fons i la pols s´acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s´alci
la pols que hi ha pertot i l´aire no esdevingui,
diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules
perquè no posin en perill
la fràgil immobilitat de l´aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
La necessitat de parlar i sobrevingui,
inevitablement, la catàstrofe.
I TANMATEIX, LA REMOR PERSISTEIX.
