A mil llocs del planeta les grues va alçant-se:
Comença el compte enrera de l´aldea global.
Ni una sola frontera d´alaska al senegal
Que faci la traveta al pas de la fiança.
Tan sols una bandera i un sol instrumental
Per regular l´aixeta d´on raja la bonança,
Patètica opereta per vendre´ns esperança
D´aquesta nova era anarcoliberal.
Megàfons del sistema difonen uns consells
Pels quals no procedeixen estúpids localimes
Que tenen com a lema el decidi per ells.
Al temps de dir que uneixen obren nous abismes
Per enfrontar la gent amb l´opi del moment
Com ninotets d´un joc que sols no van enlloc.
Fastuosos edificis sense un possible accés
Del soterrani a l´àtic: neix l´aldea global.
I a prop un parc temàtic per l´oci universal,
Museu del sacrificis implícits del progrés,
On hi ha plantes de plàstic i estatues d´animals
I vídeos de subjectes de pobles extingits.
I aviat nova atracció a la gàbia disset
Un home amb barretina que canta "el meu avi"
Per això les dues gavines que crià l´aligot
Ens daven aspirines a cada mastegot:
Volien que quedès algun exemplar viu
Per exposar després a tall decoratiu.
L´aldea global creix amb generositat
Tolera nostra espècie si és en captivitat.
