El blau cel de ta casa es torna gris en un cop
Corre el pànic per tot el cos, se t'apodera el temor
L'últim vaixell sense guia espera al teu port
Per sobreviure altre dia a la sort
Ja només queda aprendre a fugir de la mort
Et quedes perdut en un món sense son
Seràs refugiat sense refugi
Són anys de ser ombra
Són anys sense color
Qui m'obliga despertar-me?
Lladres de destins
Enmig de la nit
En un temps sense memòria
Forçat a fugir
I creixeré amb els plors
Qui m'obliga despertar-me?
Lladres de destins
Enmig de la nit
En un temps sense memòria
Forçat a fugir
I creixeré amb els plors
I creixeré amb els plors
