He vist un riu a parís A prop de sa torre gris. He vist un paraigües esqueixat, Tots es mecanismes. Un home i sa dona aturats Conversen enterra amb un moix. Sa dona desplega i desfà, Tots es mecanismes. I plou un dia normal, Sa gespa s'enverda i reviu. Ell tira es paraigües espenyat, Tots es mecanismes. I vola es pedaç ondulant I com un insecte ferit, Dins s'herba per sempre aturats, Tots es mecanismes, Tots es mecanismes, Tots es mecanismes, Tots es mecanismes ...