Antònia Font

Mecanismes

Antònia Font


He vist un riu a parís
A prop de sa torre gris.
He vist un paraigües esqueixat,
Tots es mecanismes.

Un home i sa dona aturats
Conversen enterra amb un moix.
Sa dona desplega i desfà,
Tots es mecanismes.

I plou un dia normal,
Sa gespa s'enverda i reviu.
Ell tira es paraigües espenyat,
Tots es mecanismes.

I vola es pedaç ondulant
I com un insecte ferit,
Dins s'herba per sempre aturats,
Tots es mecanismes,
Tots es mecanismes,
Tots es mecanismes,
Tots es mecanismes ...

Consentimento de cookies

Este site usa cookies ou tecnologias semelhantes para aprimorar sua experiência de navegação e fornecer recomendações personalizadas. Ao continuar a usar nosso site, você concorda com nossos Políticas de Privacidade