Antònia Font

Darrera Una Revista

Antònia Font


I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
Pensaves i fumaves darrera una revista.
Són massa domicilis, de moure tots es mobles,
Receptes italianes, és massa temps amb obres.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
I vares dir "has vist?", supos que amb un somriure.

M'agrada aquesta escala, amb sa bombeta nua,
M'agrada aquesta casa, me n'he de comprar una.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
Pensaves i fumaves i vares dir "què mires?"

I es dies no s'aguanten, sa vida s'erosiona,
M'anul·la i m'hipnotitza aquesta grapadora,
Me roden per sa cara suicides i neurones,
Ja no sé què me queda i no sé si me funciona.

Davall es fum immòbil des meu altre cigarro
Faràs una cervesa i jo un martini bianco
I com dos asteroides que han desviat sa ruta
Direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
Pensaves i fumaves darrera una revista.
Són massa domicilis, de moure tots es mobles,
Receptes italianes, és massa temps amb obres.

I quan va sortir es sol, després de 4 dies,
I vares dir "has vist?", supos que amb un somriure.