Agost entrat. Quaranta graus a l'ombra, l'asfalt es desfà. Borrosa en l'horitzó se'n va tota plorant. Tot s'ha trencat. Un altre tren passa de llarg i espero. Potser no s'ha acabat. Ara confio que tot s'arreglarà. Tornarà a ser com abans. No vull tornar a plorar. Hem de recórrer a l'harmonia que regnava entre nosaltres. Miro el sol i penso en les paraules que vas dir-me aquell instant. Quan la llum de l'alba se n'anava en eclipsi dins la meva ment. Quan recordo la remor del mar d'aquell quinze d'agost, jugavem a la sorra. Hi penso i sento... que tot s'arreglarà. Tornarà a ser com abans. No vull tornar a plorar. Hem de recórrer a l'harmonia que regnava entre nosaltres. Miro el sol i penso en les paraules que vas dir-me aquell instant. Quan la llum de l'alba se n'anava en eclipsi dins la meva ment. Agosto chegou. Quarenta graus à sombra, O asfalto derrete. Indefinição no horizonte Tudo era de chorar. Tudo está quebrado. Outro longo comboio passa E esperança. Talvez não mais. Agora eu espero que Que tudo será corrigido. Mais uma vez a ser como antes. Eu nunca quero chorar. Voltamo-nos para a harmonia Que reinou entre nós. Eu vejo o sol E pensar nas palavras Você está me dizendo naquele momento. Quando a luz do amanhecer, ele foi Em eclipse em minha mente. Quando eu lembro do som do mar Que quinze de agosto Brincando na areia. Alguns pensam e sentem ... Que tudo será corrigido. Mais uma vez a ser como antes. Eu nunca quero chorar. Voltamo-nos para a harmonia Que reinou entre nós. Eu vejo o sol E pensar nas palavras Você está me dizendo naquele momento. Quando a luz do amanhecer, ele foi Em eclipse em minha mente.