El vent arrassa les muntanyes
I amb el silenci va enraonant
Tot boig de pols sembrant aranyes
Pentina branques com dits de mort
Ben lluny enllà l'encís de l'aigua
No sé perquè però dic el teu nom
La fosca em fa oblidar la casa
Per tota resposta el vent del nord
Les mans de l'ombra m'abraonen
I el cant dels grills em fa tremolar
No trobe el cel ni el blanc de lluna
I els gripaus m'envoltaran
Exactament conec ma grandària
Però el misteri regna pertot
Se que sou dins de la gran casa
Però per un moment tot m'ha fet por
Endins, a prop del foc l'alcohol
Us fa ballar fandangos
Endins, entorn del foc la joia
Us fa cantar
Les llàgrimes del vi s'arranquen
Amb un tango
Sé que us tinc al meu costat
